La Taula de Salut Mental de l’Urgell i la Segarra, formada per 17 representants d’entitats i
administracions públiques que treballen de manera específicia en el camp de la Salut Mental ha
presentat aquest matí a l’Ajuntament de Tàrrega el PLA LOCAL ANTIESTIGMA, un pla
d’acció per lluitar contra la discriminació de les persones amb alguna problemàtica de salut
mental de l’Urgell i la Segarra.
El pla s’ha realitzat a partir d’un grup motor que ha treballat uns objectius, unes línies
estratègiques i unes accions a 2 anys vista.
Sr. Jaume Folguera, Regidor d’Esports, Promoció de la Salut i Gent Gran de l’Ajuntament de
Tàrrega, ha destacat “la importància de posar en marxa aquest pla i ha posat en valor que és la
primera inciativa d’aquest tipus que s’impulsa al territori de Lleida i la tercera a tota Catalunya”.
Per la seva part la Consellera de Serveis Socials, Igualtat i Salut del Consell Comarcal de la
Segarra, Núria Magrans, ha destacat que “la lluita contra l’estigma és una cosa que ens afecta a
tots i per això el Pla Local té la finalitat de dotar de continuÏtat les accions de lluita contra l’estigma
que ja s’estan portant a terme per part de les entitats i administracions i corresponsabilitzar-nos a
tots en aquesta lluita.”
Fase de diagnosi: una enquesta per saber en quin punt estem.
Prèviament a l’elaboració del Pla es va realitzar una diagnosi a partir d’una enquesta online
que van respondre 273 persones de l’Urgell i la Segarra amb l’objectiu de conèixer el punt de
partida en relació al coneixement que hi ha al territori sobre la salut mental, així com els prejudis o
tabús vers aquest col·lectiu de persones.
– Algunes dades extretes de l’enquesta són:
Pel que fa al contacte viscut amb persones amb alguna malaltia mental, un 53% de les persones
enquestades ha treballat amb una persona amb Trastorn Mental i un 62% ha tingut una
amistat.
Una de les dades més destacades de l’enquesta és que a la pregunta “Estaries disposat/da a
viure amb alguna persona amb un problema de salut mental” un 70% responen
negativament, mentre que la mateixa pregunta plantejada des del punt de vista de
compartir una feina o bé tenir un amic o viure-hi a prop es redueixen les respostes
negatives fins al 20% o 30%.
Així doncs “viure amb una persona amb trastorn mental es veu encara molt més
negativament que no pas algun altre tipus de contacte” ha explicat Anna Mateu del Servei de
Rehabilització en Salut Mental de Tàrrega.
Per a més informació:
Àrea. Comunicació
Anna Homs
ahoms@aalba.cat
607 217 183
L’enquesta també recull dades sobre la discriminació viscuda per part de persones amb algun
tipus de trastorn mental. La conclusió més significativa és que la majoria d’aquestes persones
manifesta haver deixat de fer coses o relacionar-se amb gent degut a l’estigma i discriminació per
la seva malaltia. Un 66% manifesta haver amagat sempre o alguna vegada la seva
problemàtica per por a ser rebutjats en temes de parella, feina o amics.
Un pla amb que concreta uns objectius, línies estratègiques i accions
Per a poder elaborar el Pla Local Antiestigma la Taula ha comptat amb l’acompanyament de
l’entitat Obertament, una aliança catalana de lluita contra l’estigma. Segons Miquel Juncosa, un
dels seus responsables, “l’estigma és la principal barrera que les persones amb trastorn mental es
troben per poder viure de manera normalitzada”.
Marta Burgell, responsable de la Coordinadora de Salut Mental Terres de Lleida ha estat
l’encarregada de presentar els objectius i les línies estratègiques del pla. Els objectius generals
s’han resumit en 4:
– La necessitat de canviar actituds i comportaments que són discriminatoris.
– Reduir el nivell d’estigma que pateix el col·lectiu.
– Apoderar a la primera persona com a agent de canvi.
– Millorar els indicadors d’inclusió social relatius als problemes de salut mental.
I pel que fa a les línies estratègiques ha destacat també 4 de prioritàries:
– Implicar institucions del territori i ciutadania.
– Garantir l’apoderament de la primera persona.
– Implementar accions reals contra l’estigma.
– Garantir un espai de coordinació que faci que el pla sigui governable i tingui continuïtat.
Finalment Miquel Àngel Vilardell, activista de l’Associació Alba, ha presentat algunes de les
accions més destacades del pla. Moltes d’elles són projectes que ja s’estan portant a terme per
part de les entitats que treballen en aquest àmbit i que gràcies al pla s’han pogut ordenar i
prioritzar.
Bàsicament es resumeixen en accions de formació dirigides principalment a activistes per tal
d’apoderar a les persones amb algun trastorn mental i involucrar-los en els diferents projectes.
També s’ha destacat la formació a nivell de joves, ja sigui a través de xerrades als instituts a
través del projecte “What’s up” on s’expliquen en primera persona les vivències de superació i
rehabilitació de la malaltia. I finalment també hi ha previstes formacions dirigides a periodistes i
a personal sanitari.
També es preveuen accions de sensibilització a través de campanyes de difusió a la ciutadania i
l’organització d’una jornada contra l’estigma a l’Urgell i la Segarra.
Al torn de paraules final el Dr. Pifarré, cap de Salut Mental a Lleida, ha volgut reivindicar el
treball conjunt de totes les entitats i administració imprescindible per a l’èxit de la lluita contra
l’estigma. “No és un tema només de recursos, sinó un tema de mirada, de societat. La participació
i l’impuls i el lideratge és clau per a voler fer un món millor. Esperem que d’aquí 20 anys no calgui
fer campanyes contra l’estigma”, ha afegit.
Finalment també Maite Trepat, directora de l’Associació Alba, ha manifestat la importància del
treball contra l’estigma com a element clau perquè les persones amb alguna problemàtica de salut
mental tinguin noves oportunitats en el territori i ha animat a que tots els agents se sumin en
aquesta direcció.
