Trobada de Clubs Socials de les Terres de Lleida
Sant Llorenç de Montgai, 4 de juliol de 2025
Després de llargs debats en línia al llarg del curs sobre diferents qüestions que preocupen i ocupen, les professionals dels clubs socials de la província de Lleida ens vam trobar per fer allò que sovint no tenim temps de fer: aturar-nos, escoltar-nos i repensar plegats com funcionem.
La trobada va girar al voltant d’una proposta d’espais de debat obert que no només recollia preguntes, sinó també oportunitats: per repensar estructures, per compartir bones pràctiques, i sobretot, per deixar anar inquietuds que s’arrosseguen al llarg de l’any.
Grups de treball, reflexions a foc lent
La primera part del matí es va dedicar a un debat viu sobre l'estructura dels serveis. Es van formar dos grups de treball per parlar de com, des de cada territori, gestionen l’obertura dels clubs amb dues professionals, del repte de vetllar per una bona qualitat de l’atenció i de com oferir un servei digne.
Es van compartir estratègies creatives per oferir activitats atractives i per oferir espais amables i cuidats dins les realitats limitades de les entitats, mentre es navega enmig de la normativa.
El repte? La joventut
Amb el cap posat en el futur, es va obrir un espai molt necessari per parlar del vincle (o la seva absència) entre els clubs socials i la gent jove. Des de l’experiència de projectes com Keep Calm o el club jove de Juneda, i des del fet de repensar amb propostes concretes aquesta implicació jove per part de tots els clubs, es va debatre com fer atractiva la proposta d’un club social per aquesta franja d’edat on s’hi concentren molts malestars. Es van compartir dificultats, aliances amb les oficines joves –entre d’altres- i la necessitat urgent de fer el servei més obert i flexible que atengui una varietat generacional àmplia.
Espais de diàleg per a monitores i coordinadores
Com si fossin dues cares del mateix dau, les monitores i les coordinadores es van dividir per aprofundir temes des de la seva mirada. Es va parlar de la gestió de les assemblees (qui hi va, qui no, i per què), d’activitats que funcionen en cada època de l’any i de la importància de la participació activa de les persones usuàries en la vida del club.
També van aflorar preguntes clau: com fer conviure perfils tan diversos? Com acompanyar l’empoderament de les persones usuàries? Com cuinar plegats —literalment i figuradament— activitats que realment siguin de tothom?
Un matí sense conclusions tancades, però amb finestres obertes.
La jornada no es va tancar amb receptes màgiques (encara que algunes receptes sí que es van compartir), però es va aconseguir un dels seus objectius: sortir més connectades, més informades i, sobretot, més acompanyades. Perquè a la fi, això és el que es fa cada dia des dels clubs socials: estar-hi. Ser-hi. Teixir comunitat malgrat el desgavell de les dificultats quotidianes.